Ruta molt bonica per les vistes i tota transitable amb
bicicleta, passant per Folgueroles poble natal de Mossèn Cinto Verdaguer, Salt
de la Minyona i vorejant els pantans de Sau, Susqueda , El Pasteral, Cellera
del Ter i Girona. En total 80Km.
Salt de la
Minyona és un bonic
mirador que es troba al cim dels Munt, dominant el cingles de Vilanova. Des
d'aquest punt, que es troba a més de vuit-cents metres d'alçada sobre el nivell
del mar, es poden admirar gran part de les Guilleries. Trobarem el salt una
vegada passat Folgueroles en direcció a Vilanova de Sau, just després del pont
del Vent. En aquest punt, deixant la carretera podem agafar una pista que puja
als Munts.
Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i no faltava
cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt
la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com
que no volia arribar tard de cap manera, va saltar cingle avall sense pensar en
l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a
missa just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i
va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt.
Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va
tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell
indret va començar a dir-se el salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a
intentar saltar.
Pantà de Sau al peu de la cinglera de Tavertet sorgeix l'embassament
de Sau, que reté el curs del riu Ter. L'any 1962, aprofitant el desnivell de la
vall, entre els cingles i les Guilleries, s'inaugurà el pantà de Sau. Aquest
embassament és considerat un dels més peculiars de Catalunya amb 17 km de
llargada i 3 km d'amplada màxima. La seva obertura ha canviat la fisonomia de
la vall de Sau, convertint-la en un punt de gran interès turístic. Sota les
aigües descansa el nucli antic de Sant Romà de Sau, un poble submergit del qual
només en sobresurt el campanar romànic com a indicador popular del nivell de
l'aigua. La gran extensió del pantà, envoltat de boscos i espadats de vertigen,
conforma un bell paisatge i atrau els amants dels esports nàutics que, des del
Club Nàutic Vic-Sau, poden practicar el piragüisme i l'esquí nàutic. Els
concursos de pesca i la travessa de nedadors complementen les activitats
esportives aquàtiques. Endinsar-se a la cova de les Grioteres o fer rutes a
cavall, en bicicleta o en 4x4 pels voltants del pantà permet descobrir altres
racons insòlits com el poble de Vilanova de Sau.
Pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada
al municipi d’Osor.
És l’últim en el temps i més important embassament del
sistema d’aprofitament hidrogràfic del Ter (Sau-Susqueda-El Pasteral). Amb una
capacitat de 233 hm³. Hidroelèctica de Catalunya inicià la seva construcció al
1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i
Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l’abastament
d’aigua a Girona i Barcelona. El pantà fou inaugurat al 1968, i sepultà sota
les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda
i Querós.
El Pasteral és un nucli del municipi de la Cellera de Ter situat a la
carena oriental del massís de Les Guilleries i envoltat pel riu Ter i la riera
d’Osor, molt a prop de les comarques veïnes de La Garrotxa i del Gironès.
Durant les tres guerres calines del
s.XIX, el Pasteral va constituir un pas estratègic pels habitants de la zona,
ja que no era més que un pas rudimentari però comunicava els municipis d’Amer
amb el de la Cellera de Ter. A principis del s.XX el Pasteral era una zona de
gran desenvolupament econòmic, ja que en aquell moment tenia trets diferencials
a altres nuclis semblants, era una zona que gaudia d’estació de ferrocarril
pròpia i enllaçava amb municipis com Olot, Sant Feliu de Pallerols o la Cellera
de Ter. Aquest fet li permetia esdevenir un lloc de negocis i d’intercanvi de
mercaderies i per tant, una potència econòmica dins de la comarca. No obstant,
amb el pas del temps la línia de ferrocarril va anar perdent força i es va anar
degradant fins que els anys 60 va deixar de funcionar.
Actualment,
el Pasteral és conegut per l’embassament que porta el mateix nom i pel punt de
connexió ubicat a la mateixa zona, que distribueix l’aigua per tota la
província de Girona i Barcelona. El pantà va entrar en funcionament l’any 1905,
gràcies a la família Burés, que va ser qui va encarregar la presa del Pasteral
per subministrar electricitat a la fàbrica d’Anglès de la mateix família. La
construcció de la presa del Pasteral va suposar un revulsiu a la comarca i a la
província de Girona, ja que va donar corrent elèctrica a les poblacions de la
Cellera de Ter, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera,
Palafrugell, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.
