Mollet Laplaça team

Mollet Laplaça team
Juanan, Jose, Pepe, Alberto, Toni, Jose, Luis, Kike, Sebas

domingo, 4 de mayo de 2014

Rutas btt Mollet Vic-Girona (Pantanos de Sau, Susqueda y El Pasteral)


Ruta molt bonica per les vistes i tota transitable amb bicicleta, passant per Folgueroles poble natal de Mossèn Cinto Verdaguer, Salt de la Minyona i vorejant els pantans de Sau, Susqueda , El Pasteral, Cellera del Ter i Girona. En total 80Km.

Salt de la Minyona és un bonic mirador que es troba al cim dels Munt, dominant el cingles de Vilanova. Des d'aquest punt, que es troba a més de vuit-cents metres d'alçada sobre el nivell del mar, es poden admirar gran part de les Guilleries. Trobarem el salt una vegada passat Folgueroles en direcció a Vilanova de Sau, just després del pont del Vent. En aquest punt, deixant la carretera podem agafar una pista que puja als Munts. 
Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap manera, va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a missa just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va començar a dir-se el salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar.




Pantà de Sau al peu de la cinglera de Tavertet sorgeix l'embassament de Sau, que reté el curs del riu Ter. L'any 1962, aprofitant el desnivell de la vall, entre els cingles i les Guilleries, s'inaugurà el pantà de Sau. Aquest embassament és considerat un dels més peculiars de Catalunya amb 17 km de llargada i 3 km d'amplada màxima. La seva obertura ha canviat la fisonomia de la vall de Sau, convertint-la en un punt de gran interès turístic. Sota les aigües descansa el nucli antic de Sant Romà de Sau, un poble submergit del qual només en sobresurt el campanar romànic com a indicador popular del nivell de l'aigua. La gran extensió del pantà, envoltat de boscos i espadats de vertigen, conforma un bell paisatge i atrau els amants dels esports nàutics que, des del Club Nàutic Vic-Sau, poden practicar el piragüisme i l'esquí nàutic. Els concursos de pesca i la travessa de nedadors complementen les activitats esportives aquàtiques. Endinsar-se a la cova de les Grioteres o fer rutes a cavall, en bicicleta o en 4x4 pels voltants del pantà permet descobrir altres racons insòlits com el poble de Vilanova de Sau.
  








Pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d’Osor.
És l’últim en el temps i més important embassament del sistema d’aprofitament hidrogràfic del Ter (Sau-Susqueda-El Pasteral). Amb una capacitat de 233 hm³. Hidroelèctica de Catalunya inicià la seva construcció al 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l’abastament d’aigua a Girona i Barcelona. El pantà fou inaugurat al 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.



El Pasteral és un nucli del municipi de la Cellera de Ter situat a la carena oriental del massís de Les Guilleries i envoltat pel riu Ter i la riera d’Osor, molt a prop de les comarques veïnes de La Garrotxa i del Gironès.
Durant les tres guerres calines del s.XIX, el Pasteral va constituir un pas estratègic pels habitants de la zona, ja que no era més que un pas rudimentari però comunicava els municipis d’Amer amb el de la Cellera de Ter. A principis del s.XX el Pasteral era una zona de gran desenvolupament econòmic, ja que en aquell moment tenia trets diferencials a altres nuclis semblants, era una zona que gaudia d’estació de ferrocarril pròpia i enllaçava amb municipis com Olot, Sant Feliu de Pallerols o la Cellera de Ter. Aquest fet li permetia esdevenir un lloc de negocis i d’intercanvi de mercaderies i per tant, una potència econòmica dins de la comarca. No obstant, amb el pas del temps la línia de ferrocarril va anar perdent força i es va anar degradant fins que els anys 60 va deixar de funcionar.
Actualment, el Pasteral és conegut per l’embassament que porta el mateix nom i pel punt de connexió ubicat a la mateixa zona, que distribueix l’aigua per tota la província de Girona i Barcelona. El pantà va entrar en funcionament l’any 1905, gràcies a la família Burés, que va ser qui va encarregar la presa del Pasteral per subministrar electricitat a la fàbrica d’Anglès de la mateix família. La construcció de la presa del Pasteral va suposar un revulsiu a la comarca i a la província de Girona, ja que va donar corrent elèctrica a les poblacions de la Cellera de Ter, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.